Illa

En el supòsit que la fam, la malaltia i la guerra fossin definitivament bandejades del nostre planeta, a quina mena de felicitat es veurien abocats els homes? No hem pas oblidat la resposta alhora brillant i aclaparadora que Huxley donà a aquesta pregunta en Un món feliç. El quadre que ens hi explana d’una humanitat condicionada, anestesiada, minvada i en definitiva deshumanitzada pels «miracles» de la ciència i de la tècnica, ens hauria pogut fer creure que l’autor es tombava resoltament d’esquena a tota esperança. Tanmateix ara, a Illa, veiem una societat situada en un futur remot, en la qual l’ètica determina l’èxit d’un alliberament ideal. La sublimació de l’esperit i del cos, obtinguda per un mètode la quinta essència del qual prové tant de la filosofia grecollatina com de la saviesa oriental, tant dels ensenyaments de la psicologia com dels de la química, condueix els homes a la «darrera llum», a la «benaurança lluminosa». Aconseguit un estadi superior, l’absorció d’una droga permet a l’ésser de fondre’s amb el cosmos en un èxtasi sobrehumà.